viernes, 24 de junio de 2016

SANT JOAN.




-Àngels Torres-



 Llums, gresca i xerinolla,

espanta-sogres, piules i coets,

celebrant l’estiu que comença

la nit de Sant Joan, amb el cor pres.



Gotes de suor que rellisquen

per les galtes vermelles de la calor,

d'un munt de fogueres enceses

que cremen rampoines sense valor.



L'un ha donat una cadira,

la mare, un vell tocador,

el fuster, una taula atrotinada,

i jo, el meu cavallet de cartró.

Les flames s'enlairen a la conquista

d'un ninot de fusta que, al bell munt,

controla aquella gran batalla,

on bé sap que serà l'últim vençut.



Ja només en queden cendres

i una forta olor de socarrimat

que el vent s'endú, mentre la quitxalla,

dansa al voltant d'un general ja cremat.



I l'estiu tot just desperta,

i encara, quan acabi, tots recordaran

l'esperit emocionat i d'alegria,

d'aquella nit, nit de Sant Joan.

No hay comentarios:

Publicar un comentario