Honrem
l’eterna primavera de la vida
que
tot ho va crear!
Al
matí de la resurrecció hi caben les coses més petites,
i només
es perden les formes.
L’estirp
cria l’estirp,
i cada
vegada és millor.
L’espécie
cria l’esp
Ecie,
durant
milions d’amys de resurrecció.
Els mons moren i neixen.
Alegra’t
de viure, tu que has tingut la sort
de
ser una flor d’aqueta primavera,
en
honor a l’eternitat, gaudeix un dia
de
la condició humana;
ofereix
el teu regal
al
temps que no s’acaba:
petit
i débil, respira
un
sol alé
del
dia que no mor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario