Jo
sé que tu vendràs -ulls verds o blaus-
i
que també m’esperes.
Amor
i amor,
miralls,
un
a l’enfront de l’altre: dues vides
emmirallades,
una en l’altra,
al
fons de l’infinit.
Nu,
t’esper nu, i tu m’hi esperes,
com
fets a caminar pel cèrcol de l’abraç
i,
arrapats al record,
arrecerar-nos,
verges
de
negacions, a l’ombra de nosaltres mateixos,
les
mans calentes de les nostres vides,
la
sang, perduda ja, per un sol cos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario