Ilustración autor desconocido.
La bella promesa
com passa, corpresa,
carrer major avant,
portarà un vestit
amb roses guarnit
per al seu galant.
És nou el silenci
i mana que ho deixi
en el quart minvant,
com parla la lluna,
tan dolça i poruga,
amb un trist semblant.
Com passen alhora,
vinguts de la fosca
els nous pensaments,
com pugen i troben
homenets qui ploren
del tot inconscients.
Llavors ve tempesta,
obro la finestra,
passa un vianant,
du barret de llana,
jersei nou que escanya,
diu que va a ciutat.
Poema Tret de: http://blocs.tinet.cat/lt/blog/poemes-i-pensaments
No hay comentarios:
Publicar un comentario