Adéu,
orenetes.
Torneu
l'any que ve.
La
branca florida
traurà
el cirerer.
Rovell
a les teules;
silenci
del niu.
Sou
fora vosaltres,
és
fora l'estiu.
I
encar la figuera
té
el fruit secanell.
Hi
llu la ferida
del
bec de l'ocell.
Un
vol de cardines
s'eixampla
de lluny.
La
ronda no para,
la
vida s'esmuny.
Pel
desert de l'aire,
si
altre ocell no hi ha,
el
pit-roig vindria
mon
vidre a trucar.
Tot
passa, mes torna
i
arriba i se'n va.
No hay comentarios:
Publicar un comentario