jueves, 31 de diciembre de 2015

CANCIÓN PARA DESPEDIR EL AÑO.







En una caja preciosa,

guardar con tacto y esmero,

risas y amores sinceros.



Hacer una buena lista

con los nombres y apellidos

de abrazos bien recibidos.



Dar las gracias a la vida:

lo comido y lo soñado

en el bolsillo guardado.





Recordar bailes y juegos,

y al que nos tendió la mano:

sea animal o un humano.



Para saludar al año

y terminar la canción

enterradito en la tierra

hay que dejar el dolor.

Aquello que nos dio pena

o nos rompió el corazón

que sea semilla buena

y en primavera una flor.

martes, 29 de diciembre de 2015

MUJER EN AZUL LEYENDO UNA CARTA.





Es un silencio mate,
denso, domesticado,
este que nos ofrece
la mano prodigiosa
de Vermeer. Un silencio
y una quietud que ampara
la inquietante lectura
de la mujer que pone
(¿amor, duda, tristeza?)
su caricia en el pliego
que sostiene en sus manos.

(Delf atardece fuera,
palideciendo el oro
de la luz que declina).

sábado, 26 de diciembre de 2015

EL LLIBRE D'AHIR.



 

Obro el llibre de l’ahir
pels fulls del Nadal
aquesta tarda fa molt fred
posarem a escalfar el Tió,
estarà tip? Nenes prepareu el bastó
i aprendre una bona oració.

Dalt de la muntanya penja
d'un cel gris de neu, la cua
d’un estel lluent, una lluna
que s’amaga i el toc d'una campana.

El bestiar està aconduït, les vaques
els porcs, el xai, els conills i el cavall,
poc a poc es va fent fosc, la gent
es recull per sopar a l’abrigall de casa.

Mirem amb il·lusió el pessebre
fet a la taula de l’entrada
una rusca fa de cova, una branca
d’arbre i una capsa de muntanya.

Una molsa verda a la vall
i una blanca a la carena i uns
pastors amb el gos i les ovelles
escalfen l’olla amb un foc de paper vermell.

I unes gallines al paller
vora la casa, i un camí al pont
d’un riu de plata on s’hi capbussen
uns ànecs com baldufes.

Encenc una espelma en aquesta nit
freda, dins la cova escampa la fosca
i per quan s’acabi he penjat una lluna
fina i blanca fins que Jesús l’apagui.

Els camells amb els tres Reis
enfilant la carena i un seguici
de patges amb saques d’il·lusions
i somnis per la nit que s’apropa.

Tota la família vora el foc
asseguts a l’escon, el Tió
té el morro calent, el tapem
amb un sac i anem a resar
al celler, corrent, corrent

Caga Tió pim-pam per Déu
Nostre Senyor, pim-pam moments
de màgia, moments d’il·lusió
aixequem el sac i, Oh! torrons d’avellana,
taronges, uns joguets i fins carbó.

S’ha fet curt el moment, hem
buidat l’il,lusio però ara mateix
tornem a començar, somiarem
amb llums de Nadal, un pessebre i el Tió..

El gos m’acompanya a la porta
a veure quin temps fa
la nit s’ha tornat blanca
cauen volves de coto, el gos
gira cua cap el seu racó.

Anirem a dormir aviat,
que freds són els llençols
darrere uns vidres entelats,
la teulada plena de neu
i un vent llarg i gelat.

Arriba ja l’albada, obro la finestra
i admirat miro el prat i el bosc
molt nevat, els animals tenen gana
és hora de treballar, per dintre el
paller els pardals busquen gra.

Ens tirarem boles de neu saltant i corrent
fins el gos està content, farem ninots
amb gorro, bufanda i un nas d’espigot
anirem a la cova del pessebre a donar
gràcies a Déu.

S’acosten les ombres d’una nit blanca
que s’enduen el Nadal, dins el foc
el Tió fa brasa i espurnes d’il·lusió
acosto tres passes els Reis a la cova
on llueix un llum que no s’apaga.