No
hi ha cap cosa
que
em vinga més de gust,
quan
l’estui ja s’acosta,
que
baixar al mercat
i
descobrir el teu cos delicat
i els seus indrets més estimats,
des
dels peus fins a la boca
admirant
la fruita dolça
que
en les parades en mostra.
Xanglots
de raïm
de
peus i mans els teus dits.
Melons
francesos redons,
la
carn dels teus genolls.
Paraguaianes
dolces
els
teus colzes.
Carnoses
cireres,
els
peçons de les teues orelles.
Albercocs
tendres
quan
bese les teues parpelles.
Meló
d’aigua turgent partit en dos,
on
l’esquena deixa el seu nom.
Bresquilla
ben olorosa,
la
teua pell de desig tremolosa.
Peres
d’aigua, cruixents, verdes
les
teues cames, el teu sexe.
Mores
i groselles,
els
mugrons de les teues mamelles.
Una
maduixa sucosa
els
teus llavis, accés a la teua boca.
Daurades
prunes delicades,
llengua
i dents amb les quals em desarmes.
Ets l’únic, etern aliment addictiu.
Estimada
meua i et menjaria amb deliri festiu
com
si fores una dolçc fruita d’estiu.
Poema del llibre: "Tasts de vida".
No hay comentarios:
Publicar un comentario